Va de Duel: Call of Duty – Modern Warfare 3 vs. Battlefield 3

Hem dedicat dues anàlisis en profunditat a Call of Duty – Modern Warfare 3 i Battlefield 3, els dos millors jocs d’acció bèl·lica en primera persona de l’any, representants de dues franquícies enfrontades que lluiten per aconseguir el favor del màxim nombre d’afeccionats al gènere. Com que som conscients que ni les notes numèriques ni les ressenyes independents no acaben d’aclarir quins són els punts en els que un o altre títol sobresurt en relació al seu rival, hem decidit oferir-vos un debat entre els dos redactors que s’han encarregat d’analitzar aquests jocs. Tots dos han completat les campanyes de tots dos videojocs i han compartit molts moments de joc online, s’han endinsat en cadascun dels modes i han pogut comparar tots els apartats. Albert Ramírez, autor de l’anàlisi de Battlefield 3, defensa Call of Duty, i Jordi Serra, responsable de la ressenya de Call of Duty – Modern Warfare 3, defensa Battlefield 3.

Call of Duty altra vegada torna a ser el shooter de l’any. Battlefield presenta candidatura de nou i segueix essent el seu rival més aferrissat, però el joc d’Electronic Arts no ha sabut acabar de jugar prou bé les seves cartes ni potenciar adequadament les grans virtuts d’un motor gràfic molt solvent.

Battlefield 3 ens presenta, sota l’aparença dun joc d’acció en primera persona diferent, exactament la mateixa formula que tant d’èxit ha dut a la saga d’Activision i a la que havíem cregut que el joc desenvolupat per Dice i editat per EA havia de suposar una alternativa. Només cal mirar alguna de les pantalles del mode campanya, que semblen tretes d’un CoD, per a adonar-se’n.

Per contra, Call of Duty – Modern Warfare 3 ens duu, potser amb l’aspecte superficial d’un títol que no innova ni arrisca, un bon nombre de modes nous, un cooperatiu molt sòlid i una jugabilitat imbatible en el mode online, a base d’avantatges durant el combat, que invita els jugadors a treballar plegats per tal que el resultat sigui una gran victorià, per molt que massa sovint imperi l’individualisme. Un shooter clàssic però molt ben actualitzat, que aconsegueix fer atractiu el que a priori podia semblar conegut, i que no necessita explotar l’ús dels vehicles ni oferir mapes d’hectàrees d’extensió per a ser tan eficaç com sempre i més espectacular que mai. Recomanable per a qualsevol jugador que vulgui acció directa, entreteniment fàcil i grans dosis de diversió sense complicacions ni experiments.

Albert Ramírez

Amb Battlefield 3, Dice i EA poden plantar cara finalment Call of Duty. És cert que amb Modern Warfare 3 la veterana saga d’Infinity Ward i Activision ha aconseguit un -previsible- gran èxit de vendes, però aquest nou CoD repeteix recepta, i tot i que que de ben segur és el millor episodi de la franquícia, no aconsegueix proposar res de nou en l’apartat tècnic, ni es preocupa d’intentar donar un toc d’aire fresc al que ja estàvem acostumats. DICE, en canvi, ha arriscat.

Un exemple d’aquest risc i de l’actitud de DICE és que l’estudi de desenvolupament suec força la màquina i arriba a sotmetre el motor del joc a algun moment compromès, en escenes que involucren carros de combat, avions, escamots d’infanteria, artilleria pesada, soldats blindats, efectes especials i pirotècnia. Deixant de banda les campanyes de cadascun dels dos títols (que en definitiva no és més que una petita part del que realment són), el mode multijugador del Battlefield 3 deixa enrere la mecànica de Modern Warfare 3, potser popular i efectiva, però repetitiva. Un i altre ens oferiran hores d’entreteniment, gràcies a les seves respectives jugabilitats distintives i ben distingibles, però Battlefield 3 ens ofereix més varietat, amb l’ús de vehicles i un disseny de mapes impressionant.

Concloent, i sense entrar entrar en comparatives entre les versions per a compatibles i plataformes especialitzades, entre les que les diferències són ben paleses, Battlefield 3 ha sorprès, oferint quelcom que mira d’apartar-se d’allò al que Modern Warfare ens ha acostumat. La franquícia d’Electronic Arts suposa un acostament diferent a un gènere que peca massa sovint de caure en les mateixes fórmules. Això converteix Battlefield 3 és un títol refrescant, una alternativa amb futur i un joc més que recomanable.

Jordi Serra

I els lectors? Heu pogut comparar tots dos jocs? Quin preferiu? Per què? Què destaqueu de cadascun d’ells? Quins són els aspectes d’un i altre que considereu que haurien de trobar-se en el millor joc d’acció bèl·lica en primera persona?… El debat està obert!